Entrevista de Kim y Raquel en La Guia de Reus. Septiembre 2010

La reusenca Raquel Ortega i el torrenc Kim Solé són dos dels ballarins més populars de la nostra demarcació. Es van donar a conèixer en el programa de televisió ‘Mira quien Baila!’, però una llarga carrera professional avala el talent d'aquests joves ballarins, que al setembre obriran l’Escola de Ball Dansclas a Altafulla. Recentment arribats del ‘Segundo Campeonato Mundial de Baile' de Televisa, en el qual s'han proclamat subcampions, representant a Espanya, parlem amb ells a Reus, una ciutat a la qual aspiren actuar aviat...

Com us sentiu després d'haver representat Espanya en un campionnat mundial i haver quedat segons?
No ens ho plantegem tant com haver representat a Espanya, sinó com a una oportunitat única. Han sigut tres mesos a Mèxic, competint contra deu països, assajant 10 i 12 hores diàries, amb un coreògraf tan important com és Mauro Rosi, amb qui hem après moltíssim. Ha sigut esgotador físicament i mental, però una experiència inoblidable. Hem fet una feina genial en equip i hem sabut treure el màxim suc.

Ara iniciareu una nova etapa com a empresaris i formadors ambb la vostra escola Dansclas. D’on sorgeix la idea?
Tots dos ja donàvem classes en diferents pobles de la zona i sempre teníem problemes per trobar un local amb les condicions necessàries. Ara és un bon moment per al ball, està en auge, i hem tingut la sort de trobar un local a Altafulla que permet fer un projecte maco. A més d’apropar el ball a la gent i donar formació, ens agradaria fer servir l’escola per a exhibicions i com a sala de ball.

Sou parella dins i fora de la pista de ball. Com es pot compaginar?
És com qualsevol altra feina, fas les teves hores, que en el nostre cas són assajos, classes, esdeveniments i després, com tothom, trobar temps per als teus. No sempre fàcil, perquè és molta l’exigència i dedicació.

Us vau donar a conèixer per al públic a la televisió, amb ‘Mira quien Baila!’ però... Com vans ser els inicis?
Veníem de mons molt diferents: la rítmica i l’hoquei, però, des de sempre, ens havíem interessat pel ball. Vam començar per separat, compaginant-ho amb les carreres de bioquímica (ella) i enginyer electrònic (ell) i no va ser fins al programa, que vam dedicarnos-hi de ple i vam coincidir com a parella de ball.

Què ha significat per a vosaltres el pas pel programa?
En el món de la competició va estar molt mal vist: es veia com la opció fàcil. Però s’ha d’entendre que la competició i l’exhibició són conceptes diferents. A nivell personal ens ha suposat felicitat i, professionalment, ens ha obert moltes portes, tant junts com per separat.

Com veieu el nivell de formació de casa nostra?
El nivell a Espanya és bo, però hi ha altres països que estan més avançats que nosaltres, com ara Itàlia o Anglaterra. És un món una mica verge, que si el saps explotar, pot donar molt de si.En aquest sentit, nosaltres apostem per convertir el ball de saló en una diversió de la qual es gaudeixi des de dins i et faci sentir a gust amb tu mateix.Quan us veurem actuar a Reus? Això li haurem de dir a l’alcalde... Volem ballar a la nostra ciutat!

Font: www.laguiadereus.com