Raquel Ortega, ballarina
Compaginar la llicenciatura de Química amb els balls de saló no és cosa fàcil, però l’estrès per comprendre segons quines fórmules s’assembla prou a la descàrrega d’adrenalina d’un rock’n’roll. Ho diu la Raquel Ortega, reusenca de 22 anys, que treballa com a ballarina professional a ‘Mira quién baila’, de TVE. La seva vida ha fet un gir de 180 graus des que ara fa un any va començar a treballar al programa.
“El ball és una desconnexió total”
Quan descobreix la passió pels balls de saló?
De molt petita, sempre m’ha agradat competir. Quan tenia 9 anys, vaig començar a fer gimnàstica rítmica i, després, el salt als balls de saló. Recordo que al meu avi li agradaven molt, però no tinc ningú a la família que s’hi dediqui professionalment. Els meus inicis en els balls de saló són a Reus, a l’escola Wapachá, però després vaig entrenar-me en una acadèmia de Tarragona i, en l’última etapa, a Torredembarra.
I el salt al programa de TVE com arriba?
Arriba a Torredembarra, ara fa poc més d’un any. El professor de ball ens va avisar, al Kim -la meva parella- i a mi, que hi havia un càsting a Barcelona, que només quedaven unes hores per presentar-s’hi. En una nit vam aprendre’ns les coreografies que ens demanaven. I al cap d’un mes de fer la prova, ens van avisar que estàvem seleccionats tots dos. Érem l’única parella que van seleccionar. Vam tenir molta sort…
I talent...
Bé, també som la parella que apareix ballant a la careta del programa. Se’ns veu difuminats. Mira quién baila és una gran oportunitat, no ens deixa temps per competir, però guanyem moltes altres coses. Jo m’he enriquit molt com a persona. Com a professionals ho tenim tot après, perquè els balls de saló són estàndards i tenen les seves regles. El programa ja va per la tercera edició i n’hi haurà una quarta a partir del setembre. Mentre hi hagi audiència, això no s’atura.
El primer cop que va ballar davant les càmeres de TV, què va sentir?
Em tremolava tot, estava com un flam. A banda, em va tocar ballar amb l’Alonso Caparrós, que no tenia gaire habilitat i li costava molt. Estava nerviosa com mai, perquè pensava: i si no t’agafa bé? I si caus?...
Com ho fa per compaginar el programa amb els estudis de tercer de Química?
És complicat, però els companys i professors de la URV m’ajuden. Els amics em passen els apunts i els llegeixo a l’hotel entre assajos i actuacions. És complicat entendre les fórmules quan ningú te les explica, però si hi poses voluntat, ho aconsegueixes. A banda, els professors no m’obliguen a fer els parcials i m’acumulen tots els exàmens a finals de curs en una mateixa setmana. És complicat…
De relació entre la química i els balls de saló, n’hi ha poca, però si hagués de posar música als estudis, quina seria?
Crec que un rock’n’roll, perquè és molt estressant, dur i cansa moltíssim.
Intueixo que no és la seva especialitat?
Jo sóc més latinera. M’agrada la samba, el txa-txa-txa, també el bolero, que és molt passional. M’agraden més les coses mogudes que un vals, per exemple, tot i que és molt elegant. Els balls amb molt de moviment són la meva especialitat, m’encanta moure els malucs… Actuar, interpretar, que és del que es tracta. I al programa ho saben, perquè sempre m’adjudiquen els balls amb molt de ritme.
Com li ha canviat la vida des que apareix a la televisió?
Moltíssim. Estava acostumada a anar de Reus a Tarragona, de la facultat a casa i sortir una estona amb els amics. Ara no paro d’agafar vols. La meva setmana comença els dimarts. A l’acadèmia de Sant Just Desvern muntem les coreografies i després, durant tres dies, les assagem amb el famós, allà on resideix. Dilluns fem la gala a Barcelona. Però a banda, els vuit ballarins del programa hem creat un grup i ens criden de diferents punts de l’Estat per fer actuacions els caps de setmana. L’última ha estat a Ponferrada, a Lleó, on el periodista Luis del Olmo ens ha lliurat el Micro de Oro als millors ballarins de televisió.
Amb tanta actuació, deu ser difícil que la vegin per Reus… Quan la reconeixen pel carrer, com reacciona?
Em sembla molt estrany que em reconeguin, perquè sóc la mateixa de sempre. Quan em diuen de fer-se una fotografia amb mi em sorprenc, però, és clar, a tothom li agrada que l’admirin. I a Reus, hi vinc, però amb el temps just per veure la família i els amics. A banda, cada quinze dies actuem a La Fàbrica, això em permet tornar més sovint.
Què fa que li agradi tant ballar?
És una desconnexió total. El ball fa que et sentis millor físicament, com quan fas esport o vas al gimnàs, cosa que a mi no m’ha agradat mai, però ballar et fa moure tot. Pel que fa a la ment, no penso en res. Em diverteixo quan ballo i tens l’oportunitat de compenetrar-te amb la parella amb qui potser no t’has vist durant moltes hores per qüestions de treball.
Una sensació tan plena, suposo que no la vol deixar perdre?
Els balls de saló sempre seran presents a la meva vida d’una manera o d’una altra. Tinc clar que vull acabar la carrera de Química i no descarto dedicar-m’hi, però també m’agradaria obrir una acadèmia de ball, per aquí, a Tarragona.
I a Reus, té ganes d’actuar amb el grup de ballarins del programa televisiu?
Per descomptat, només fa falta que ens ho proposin. Al pavelló estaria bé. Fa molt de temps que vaig actuar a La Salle, però un teatre no és el millor espai. S’hi poden fer balls de saló, però a mi m’agrada més estar al costat del públic. Actuar a Reus és una de les assignatures pendents.
N’hi ha d’altres?
Bé, amb el Kim, que també és la meva parella sentimental, aviat tindrem una pàgina web on hi haurà tota la informació nostra com a parella de ball www.kimyraquel.com. Ell és enginyer industrial i li apassiona la informàtica. També estem preparant unes targetes per repartir-les entre aquells que vulguin rebre classes. Ara en faig algunes a Madrid, però tinc poc temps.
Atesa la seva experiència al programa televisiu, creu que un ballarí neix o s’hi fa?
Les dues coses. Has de néixer i anar desenvolupant les habilitats i dots que tens. Hi ha gent que les té amagades, com la Rosa (exconcursant d’Operación Triunfo).
Ens ha sorprès a tots. Va aprendre en qüestió de segons un pas de batucada brasilera que t’obliga a moure a l’hora els malucs i les cames. Per ballar s’ha de ser carismàtic.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario